dijous, 8 de setembre de 2011

Ho has dit tan bonic...

M'han explicat tant de tu
que tinc ganes de tocar-te.
Saber que tens pell com jo
i no ets pas un miratge.
Que respires aire del cel
i veus aigua,
quan necessites refrescar-te.
Tens lleganyes als ulls 
quan acabes d'alçar-te...
però tens desitjos de ser
el que ningú ha estat per mi
abans d'imaginar-te.
No gastis temps
si creus que no en disposes.
Ho has dit tant bonic,
que aquesta m'agradaria ser.
La vida és una caixa de sorpreses
esperant ser oberta
per qui es guarda,
estones tendres.
No calen llaços ni floritures...
Em conformo amb constància.
Sempre hi ha un després
abans d'un demà.
Les coses s'intueixen abans
de que puguin passar.
M'han explicat tantes coses
que tinc ganes de tocar-te...
Et deixaràs?
No calen paraules...
El sí, de moltes maneres
es deixarà esbrinar.







3 comentaris:

  1. M'ho poses tan difícil,Marta.No puc deixar-te, no cal que et deixi, perquè ja fa temps que soc teu.Però, només hi ha un però: Tinc el cor encongit de saber que no et puc donar el que tu necessites, el que vols. El meu tren no va passar per la teva estacióe en el moment apropiat. Encara que, des de la foscor de l'anonimat, t'estimo.

    ResponElimina
  2. Un plaer molt especial, llegir això. La paraula "plaer" sona pobre i ridícula. Ho he apanyat com he pogut amb "especial". Caldria, segons sento alguna paraula poc usual, potser, però no la tinc i no la vull buscar. Quan sents alguna cosa que t'agrada molt és tot el cos que ho expressa (la cara especialment, especialment, perquè és visible als demés, però és tot un qui gaudeix, molt per dins, molt. Doncs sí, alguna cosa així és el que vull dir. Però em sembla lluny del que és. Continuaré intentant-ho, d'acord?

    ResponElimina
  3. martona que te de die de nou cada dia son millors no tinc la suficient facultat per escriure pero el joan o a descrit geniaaal no cambiis ni com escritora ni com persona petonets y continua brillant o intentaooo

    ResponElimina