dimarts, 23 d’agost de 2011

Modèstia

No hi ha silencis.
Simplement petits espais de temps
en que el meu jo
no escolta paraula.
Tot emmudeix 
i es fa la pau al meu voltant.
Ningú em coneix.
Ningú de mi en sap.
Puc ser una princesa
o un elefant.
I que més dona?
Si el que importa
és cada dia,
fer-me una miqueta més gran.
Jo vaig néixer,
d'un trosset de fang
que s'intenta poc a poc,
anar modelant.
La modèstia és l'ingredient
del pastís principal.
El que hagi de passar
escrit de fa temps està.
No per ser millors,
som més importants.
Donar la mà és ajudar.
Estimar és compartir.
S'ha de saber parlar i callar
a parts iguals.
Doncs diuen que tenim dos orelles
i una boca...
Per alguna cosa serà.











2 comentaris:

  1. ui estrelleta el poema genial meravellos indescriptible pero es el 1 cop que no li trobo lligams amb la foto o no e entes ve el poema o algo pasa suposo que tu mo aclariras

    ResponElimina
  2. El que hagi de passar, escrit de fa temps està. N'estàs segura que ja està decidit el pervindre?

    ResponElimina