dimecres, 24 d’agost del 2011

Et podràs esperar?

Segur que sí.
Sols un instant.
T'ho prometo. 
De veritat.
I els meus llavis seran teus,
la resta de l'eternitat.
Et podràs esperar?
Segur que sí.
La meva pell no canvia d'aroma.
Els meus llavis sempre tenen 
el mateix gust que tu vas tastar.
El cos no canvia,
vaig deixar de créixer ja fa molts anys.
Sols, 
que es fa una mica més vell
cada dia...
Espero que això no t'hagi d'importar.
Et podràs esperar?
Posaré les flors en aigua.
La cervesa a la nevera
i el meu cor al teu costat.
L'amor en una vitrina 
per que el puguis contemplar.
Te'n faré memòria
per si mai gosses oblidar,
el gust de la passió,
els petons de tots colors
i allò que un dia em vas ensenyar.
La tendresa amb tu al costat
és un dibuix planificat
amb tots els detalls.
Tenim tot el temps...
Et podràs esperar?







3 comentaris:

  1. yo mi e esperat per lleguirlo jejeje estrelleta com semre es genial y meravellos tots els muas que desitjis muaaa

    ResponElimina
  2. Em poses unes condicions que fan impossible l'espera.No, no t'esperaré, seré jo qui vingui a buscar-te.

    ResponElimina
  3. S'HA DE SER PACIENT SI,XRO TU EL POSSES MOLT DIFICIL,ETS COM A UN CARAMELET QUE NINGU GOSA DEIXAR

    ResponElimina