dissabte, 13 d’agost del 2011

Els teus llavis

Dibuixats en la penombra
vas resseguir la línia marcada.
Intuint el seu dibuix
en vas alimentar el gust i les ganes.
Cada moviment era un encert.
Sabies el que menjaves.
Però potser, 
no ho recordaves.
Fer-te memòria per mi
va ser un plaer.
Tu hi vas posar la màgia
i jo...
No feia falta fer res més.
Jo t'ofereixo.
Tu tastes.
I en mig d'aquella follia,
d'un llit mig desfet,
em mirares fixament
passejant els teus dits
tocant melodies estranyes,
i em vas dir:
El primer que volia fer
el dia que vaig conèixer
va ser,
robar-te un petó
dels teus llavis.
Diuen que quan un toca el desig
difícilment l'oblida.
Així m'ha passat a mi.



























1 comentari:

  1. Esplèndid Marta, no cal afegir res més,és lletra de vida.

    ResponElimina