divendres, 10 de juny del 2011

A vegades els ulls, no serveixen per mirar.

Sense cap mena de dubte
et dic en confessió
que el que sento jo per tu
és alguna cosa més
que el es diu,
simplement amor.
Que aquests ulls que et miren
potser no saben apreciar
que la bellesa no és sempre
el que es pot tocar amb la mà.
Desgraciat d'aquell que sols veu
el que es queda en l'exterior,
sense intentar indagar
que hi ha més enllà.
A vegades els ulls,
no serveixen per mirar.
Els mateixos errors
sempre ens fan persones
que poden millorar. 
Serà que potser no ho són?
Són el que seran
si es que mai, 
saben de qui són
quan es paren a observar.









1 comentari:

  1. amb aquest poema tan bonic l'unic que puc dir es que al meu cas es tot lo contrari la persona mes especial permi primer la vaig coneixer per dins ya que no li vaig veure ni l'exterior y despres vaig tindre el plaer de coneixerla en persona y tot el conjunt permi es una dona unica m'agrada moltissim estrelleta 3000 petons o els que vulguis muaaa

    ResponElimina