dimarts, 29 de març de 2011

Esperant d'on bufa el vent

Allò que ens transporta,
que ens gira en sageta,
que l'amor transforma
i dibuixa, la nostra espera.
El que sentim ben endins
al respirar profund.
Alenada d'aire fresc
transportat en el vent,
que inunda el nostre temps,
amb un sentiment comú.
Pot ser fred o calent,
depenent de la nostra necessitat.
El que no té forma,
ni color,
sols etern moviment,
que fa ballar el nostre cor
amb el compàs, que volem.
Esperant d'on bufa el vent,
buscaré el teu recer.
Aquesta és la meva llibertat,
la que no deixaré escapar.
No cal explicar res més,
doncs tu, ja m'entens.













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada