dimarts, 7 de desembre de 2010

Xocolata

Amarga.
Empassada amb delit,
baixa per la gola,
xocolata que dibuixa,
la corba que no té fi.
Impregnada en els teus llavis,
em mostra tota dolçor.
La xocolata és una excusa,
per a devorar-te millor.
El teu cos és un gran llenç,
on poder dibuixar.
No necessito cap esquer,
per pensar en menjar
el que em trobo sota el nas.
El cacau ja fa l'efecte,
mes encara no m'he atipat.
Tot just he començat 
a ensenyar-te el que puc fer
per donar-te el plaer,
que tu estàs esperant.
Et tapo els ulls,
i em deixes fer.
L'entrega és la condició,
per assaborir-ne el moment
abans de tota acció.
La temptació té un color per definició.
El negre de la xocolata,
que dibuixa la teva pell,
serà el que marcarà el desig,
de sucar-ne els meu dits
i traçar-ne sentiments.












1 comentari:

  1. Després de llegir la teva particular/magistral Xocoteràpia, estic convençut que es pot desitjar més, si fos possible fins i tot estimar més. Tant que la foscor i amargor del cacao es torna mantega de cacau, sucre i llet. (Xocolata blanca, desig/amor).

    ResponElimina