dissabte, 11 de desembre de 2010

Menjant-te els llavis

Fem el que tu vulguis.
La imaginació amb tu,
té un grau d'experiència.
Els teus sentits em desvetllen
i no puc deixar de pensar,
que menjar-te els llavis seria,
una fantasia a realitzar.
Sense que t'adonessis,
com aquell que no vol,
la sorpresa seria el factor,
que desencadena l'acció,
on tots dos volem acabar.
Embriagat per la dolcesa,
la meva llengua busca
resseguir-te l'esperit.
Difícil em queda
doncs, 
i no sé per on començar,
si sols de mirar-te als llavis
no puc deixar de somiar.
Les paraules sobren.
La mirada guia.
El sentiment s'impacienta,
al que es vol i desitja.
No vull començar,
per no haver d'acabar.
Els teus llavis són per mi,
un desig permanent,
i si els tasto pot passar,
que no vulgui abandonar,
el que se'm ha deixat provar.
No importa,
pagaré el preu,
de perdre el que no tinc
per un desig realitzat.
Qui sap,
pot ser tu després seràs,
el que no podràs oblidar,
el gust que se t'ha donat.





























2 comentaris:

  1. O l'escriptora excel.lent o en Pere insuperable, més be crec que tot dos teniu aquest do.

    ResponElimina
  2. el sentiment s'inpacienta al quees vol i desija....troç de poema tot sensibilitat i sensualitat

    ResponElimina