Quan tu dius el meu nom...

Sempre és la mateixa història.
Sé el que vull,
però no ho puc fer.
Tinc set,
i no puc veure.
Sempre corro,
enlloc de caminar.
I quan tu dius el meu nom,
ja no puc tornar a pensar.
Si sento la teva veu,
el meu rellotge es para,
i els segons deixen de comptar.
I jo per tu que sóc?
En el teu mapa,
on hi ha la meva creu?
En la teva vida,
on tinc jo, el meu trosset?
Pot ser serà qüestió,
de començar a demanar,
en lloc de tant donar.
Els paladars més exigents,
s'acostumen ràpid als plaers,
que potser no poden pagar.
Mes no parlem de moneda.
L'ànima no té ranura,
per cap moneda tirar.
L'intercanvi és altruista,
o això és el que vull pensar.
Per que quan tu dius el meu nom,
el món és para,
i sempre deixa de girar.