Ara, no tinc cor.

Un dia,
d'aquells on el fred s'escola per arreu
el vaig perdre.
En un principi,
no em va fer falta,
doncs, el gel que em cobria l'ànima
em va fer oblidar, 
com es viu amb el caliu
dels seus batecs
i així em vaig quedar,
arraulida, 
comptant els dies que faltaven
per poder tornar a respirar.
Esperant el motiu per actuar,
em reservo les ganes.
Ara, no tinc cor
però la inèrcia ja em mou
del sud al nord
buscant dreceres
que em portin a trobar,
qui sap, 
si el què el demà serà
el que em tornarà a la vida
per ensenyar-me com s'estima,
amb els ulls tancats.

Dins d'un cor que batega

Un petit esquitx tret del no res 
em recorda,
que la vida es mou per instint
amb la necessitat de sentir
que tots els motius són bons,
si aquests, es treuen del cor.
Perquè allí no tenen 
d'una moneda el valor,
sinó el conjunt d'un batec
que ens acompanya 
a qualsevol lloc
on els sentiments,
sempre tenen el record
d'aquella veu que ens deia
i els llavis que ens feien callar.
No tots serveixen.
La mida sempre és important,
doncs, les sensacions
porten màgia o no.
Desig i fal·lera,
ganes de dormir arraulits
i sentir-nos per uns moments,
que la vida val la pena.
Perquè un petit esquitx
tret del no res em recorda,
que la vida és allò que és viu
mentre la resta passa,
per algun motiu atrapat,
dins d'un cor que batega.

Et taparé els ulls amb les mans

Et taparé els ulls amb les mans
i la meva boca callarà la teva,
allí on la primera queixa
es fa sospir.
Les meves orelles,
seguiran el compàs dels teus batecs
mentre els petons 
no deixen marge d'error
si aquests, es fan amb desig.
Tindré els sentiments a punt
perquè et facin de coixí aquesta nit
dormint en dolça son,
allò que no es pot mentir.
I si això no és suficient,
buscaré el millor que tinc dins meu
per donar-te tot el plaer,
no sigui cas que demà
tan sols tingui la teva ombra,
dormint en el meu llit.
Et taparé els ulls amb les mans.
No pateixis,
jo, ja sé on vaig.

T'enyoro

T'enyoro, 
allí on el record
es fa moviment
i li dóna als teus llavis paraules,
on les ganes s'omplen de carícies
mentre romancegen en la meva pell
esperant perdre-si,
per no tornar mai més, 
a despertar de bells somnis.
T'enyoro,
on el blau dels teus ulls
dibuixen un mar profund
de passions desfermades,
acompanyades de serenor
perquè ningú descobreixi,
on dorm el teu desig 
quan lluny ens tenim.
I sospiro de nou
fins a poder tornar a veure't
i agafar-te de la mà,
per sentir-ne la tendresa,
que en surt dels teus dits.
T'enyoro,
perquè ets quelcom més 
que persona,
ets aquella ànima 
que amb una sola paraula
té el poder de deixar-me muda
i em pren l'esperit
allí on el record es fa moviment
i li dóna als teus llavis, 
aquelles passions desfermades
que es reflecteixen
quan em mires,
en el blau dels teus ulls.

Tant com tu

Ningú en sap tant com tu,
de deixar que les paraules
em vesteixin 
i els silencis em despullin,
per dir-li al temps que s'aturi
morint en els teus llavis
mentre les distàncies es fan curtes
quan es tracta d'estimar-te
i els motius no existeixen,
si el que volem és viure
recordant que les intencions,
són quelcom més que algú
disfressat de somriure
i amable et diu,
que passaria tota la seva vida
entre el teu cor i els teus ulls
per imaginar com seria,
el desig en un cos nu.
Ningú en sap tant com tu,
per això,
no em vull moure
del costat d'aquell, 
que diu sense paraules
silencis que emmudeixen,
amb gemecs plens de gust.

Un petó de color blau

Diuen que la mar és salada
perquè espera la teva flaire,
callada entre roques abruptes
i onades de blonda arrissada.
Allí on els estels 
guaiten en la nit,
vetllant no t'equivoquis 
i facis petons al primer que passi
sense preguntar-li 
si és una fantasia,
com d'altres vegades.
La brisa,
pintarà de blau els somnis
que en aquella casa vora del mar
mulla les nostres petjades
i ens deixarà 
un petó de color blau,
perquè el dia de demà
diguem als nostres records
que tornin.
Sovint va bé girar el cap 
i pensar,
que vam ser quelcom
per continuar sent,
el flaire que calla esperant
al petó de color blau
que un dia vora el mar,
deixà de ser fantasia,
per tornar-se real.

Esperant, a què la resta tanqui els ulls

De totes les sorpreses
ets aquella,
que em deixa muda
esperant a què la resta tanqui els ulls,
per actuar en els teus somnis.
Perquè no m'agrada ser la protagonista
si tu no ho vols
encara que em mori
i desitgi ser-ho,
per poder entendre el misteri,
que envolta al teu silenci.
Aquell que sense paraules
s'explica com llibre obert
i em conta,
el difícil que és estimar
a una paret
on, a vegades,
la freda realitat
càlida es torna,
quan es transforma amb la teva pell,
per actuar en les teves quimeres
esperant a que la resta,
en tanqui els ulls.
Doncs, ningú n'ha de fer res
de com t'estimo
ni on els meus llavis són,
el que el teu amor desitja
tot esperant, 
a què la resta
tanqui els ulls,
per poder actuar.