De color blau turquesa

M'imagino caminant
per aquest blau i pur cristall.
De formes irregulars
amb dolç compàs 
que ballarà el sentiment
que se li vulgui donar.
Sinuoses en el primer moment
turquesa em vesteix la pell
de l'aigua freda,
que guarda el seu recipient.
Canvia segons el raig del sol.
Amb la penombra
arriba el seu color fosc
Quan la miro m'entra el desig
de banyar-me en el seu interior
No és cap secret.
Una de les meves passions.
Tenir a casa 
un trosset de mar
per remullar-me les calors.

Ara, ja ho saps

L'essència de l'exclusivitat 
a vegades va de centímetres.
De paraules.
D'actes o de mirades.
El que ens agradaria ser
i el que som.
El que se'ns dibuixa 
en la nostra imaginació.
Una realitat fictícia
que en aquesta,
sempre és real.
El que es petit o gran
no ho es mesura amb pams.
Si no amb lo que podem sentir.
Com es dibuixa l'ànima 
si aquesta,
no es pot tocar?
Que m'ho diguin a mi.
L'únic que intento fer
és fer-te sentir bé.
Sóc tota teva.
Meva potser.
Mai ho sabré.
El temps passat,
ja no es pot recuperar.
Ara, ja ho saps.

1000

Mil raons encara són poques.
Cada dia en descobreixo una més
per afegir-la dins al meu sac.
El meu cel s'obre a cada instant
però no per ser un àngel,
precisament.
Potser quan tornis descobriràs
que una part de mi ha canviat,
s'ha tornat gran
i que sense ales,
ha aprés a volar.
No pateixis,
a caure també m'he entrenat.
Es bo de saber
de totes les possibilitats.
De les que fan bé i de les que fan mal.
Tot fa créixer i madurar.
Sí, segur que t'he trobat a faltar
però l'experiència m'ha ensenyat
que el més primordial,
respirar,
em surt, ni que no et tingui al meu costat.
No és màgia.
És realitat.

Com sempre et dic

La ment té aquesta capacitat

d'esborrar errors

d'oblidar passats no desitjats.

D'imaginar persones

que sovint,

no són reals

i que sols viuen en el nostre cap.

El cor,

és un cas apart.

Aquest batega sense control

sense importar morir

de sobredosi al seu destí.

Em fumo el llapis

amb el que escric

i li trec punxa al que dic

per veure, 

si algun cop per fi,

llegeixes entre línies 

i ets valent

per agafar les banyes d'allò

que per mi

potser té tot el sentit.

Et dono pistes.

No cal ser el més bonic.

Ni el que millor sap estimar.

Sols, el que em vol a mi.

La ment té aquesta capacitat.

Oblidar.

Esborrar.

Imaginar.

Construir.

El saber és tot allò

que ens fa viure amb intensitat.

Com sempre et dic

la vida sols té un sentit.

Anar a contracorrent,

no crec que sigui per a mi.

Però hi vaig. 

Serà que sóc així.

La que s'entossudeix

en pensar,

que potser un trosset de tu

algun dia,

serà per a mi.

Sols t'has de deixar portar

Voldria immortalitzar el moment
on la ment deixa d'imaginar
per donar pas a l'acció 
de recórrer sense impunitat
de tocar tot allò
que de normal,
no m'està permès.
Per sort no hi ha barreres
quan el desig està en joc.
I em moc lliurement pel teu cos
doncs ja he pagat peatge
quan vaig tenir el coratge
de menjar-me,
el que realment vull.
Tan difícil no és.
Sols t'has de deixar portar.
Arriscar és el verb
que desitja la nostra carn.
Qui sap seguir el seu instint
té molt de guanyat.
Doncs sap que el guanyador
és sempre el millor postor.
Així, 
podem jugar tots dos.
Tu mous fitxa i jo trec as
i qui sap,
si repetir no serà condició
si no la nostra realitat.

De tot s'aprèn

Les pors de la nit diuen
que juguen a amagar
però la realitat em conta
que no es veritat tot el que s'escolta
de la boca,
que mai no sap callar.
La que et diu
que ja no formes part del seu espai
i dibuixa sentiments trencats
quan s'imagina el que no és.
Els fantasmes es fan grans
sense cap impunitat 
quan no puc lluitar
contra un fum
que es fa difícil d'apagar.
Com t'he d'explicar
que per mi,
ets el més important?
Sola estic,
quan em deixes i te'n vas.
En aquesta immensitat de llit,
en aquest precís instant,
en un segon,
en un moment,
tancant els ulls
quan ja no hi ets.
Saps?
De tot s'aprèn.
Fins i tot a oblidar.

Emoció s'escriu amb...

M'imagino com sóc.
Petita.
En caixa prima.
Amb llaç coronada,
plena de purpurina.
Colant-me en la teva vida
dibuixant-te un somriure
que cada cop,
vull fer més gran.
Tot el que és bo,
pot ser genial.
Emoció, s'escriu amb...
El dia a dia.
A cada traç.
Amb aire de muntanya
i brisa de mar.
Amb imaginació d'infant
i desig d'amant.
Amb tot el que tu vulguis
si et quedes al meu costat.
Sols de mirar-te ja ho tinc clar.
Emoció s'escriu, 
amb e d'estimar.