Entre cossos mutilats
on l'ànima s'ha evaporat
et recordo les paraules
que vas cridar.
No oblidaré mai les teves promeses,
els teus detalls.
L'odi no serà,
allò que m'impedeixi volar.
Necessito ser
el que mai de mi s'esborrarà.
Un JO en majúscula,
per afrontar adversitats.
Ningú ho sap,
que al nàixer,
vaig estar a punt de morir.
Des del primer dia sóc
corresponsal de guerra
de qualsevol destí...
Ja estic avesada a tot
fins i tot a patir el que no es escrit.
Buscaré una tireta
que em pugui guarir.
Cada dia hi ha més guerres que patir.
M'agradaria ser per un instant
allò que creix i ningú pot parar.
Caminaré portant un llençol blanc
per intentar, que la meva guerra,
es torni pau.
Amb tu,
per suposat.
Ningú camina a cegues
sense un pigall.
Demana per aquesta boca
i et serà concedit.
Jo tinc el cor roent
i busco qui el refredi
enmig d'un gel calent
que em desfaci l'esperit.
Tinc poder de concedir desitjos
si no són molt complicats.
De tres en tres,
són la meva especialitat.
Dels que són dolços
i en la boca es desfan
saps, que en tinc els dits pelats.
Quan la lluna arriba al cel
no tinc por de cridar,
que jo per tu seré
el que algun dia serà,
et farà somiar despert.
I encara que sigui difícil de creure
la màgia funciona així.
No tot lo que es toca es pot veure.
No tot el que es sent es pot mesurar,
com el que es toca amb els dits.
Creure és viure.
I viure és somiar.
Tu sempre fas
que els meus
és facin realitat.
O no?
Qui sap...
Érem dos nens buscant refugi.
Obrint portes,
tancades pel temps.
No necessitàvem guia.
Els nostres cossos,
ens els coneixíem molt bé.
De petons florits
plantàrem les ganes
de fer l'amor en aquell llit,
on la il·lusió se'n moria de ganes
de tornar, sempre,
a repetir.
Però lo fàcil no porta al desig.
Sobrava la roba.
La llum es va tancar.
I com si els meus dits toquessin melodia
vaig recórrer,
el que els dies,
no m'havien fet oblidar.
Sensual.
Dolça.
La meva boca va començar a buscar
la font del plaer,
que un dia em van regalar.
I com per desgràcia,
no hi ha inici sense fi,
l'èxtasi ens va a venir a buscar
fins fer-nos dormir.
Intentaré tornar a somiar
que de petons florits
en plantàrem les ganes
de fer l'amor en aquell llit,
on la il·lusió se'n moria de ganes
de tornar, sempre,
a repetir.
No em lliguis.
Ja he olorat la llibertat i ara,
no la penso deixar escapar.
Posaré un peu darrera l'altre
i em deixaré guiar.
La teva flaire serà,
un camí on segur voldré acabar.
En altres paraules,
el millor que vull sentir,
és el que tu em vulguis dir.
Volar amb tu,
és un plaer
difícil d'igualar.
Tot el que és gran,
sempre ho serà.
No busquis culpables
per al que ets.
La naturalesa així ho ha fet.
Les coses dolces enganxen....
els misteris també.
Llàstima que jo no ho sóc pas.
No pateixis.
No em penedeixo de ser.
Però a vegades somio
amb alguna cosa més...
Saps?
Hi ha somnis que no s'obliden
quan s'acaba la nit.
N'hi ha que continuen.
I saps lo més bo?
Que es fan realitat,
en el moment menys esperat.
No em lliguis
i així no et lligaran.
Si respirem tots dos
l'amor,
es farà gran.
Ara que ningú ens veu
ni ens escolta.
Em vull cremar en el teu foc
i consumir-me poc a poc.
No fa falta que sigui estiu
per patir amb tu,
meteorològicament calor.
Que és que t'agrada de mi?
Els meus llavis?
Crec que ni això...
Però m'agradaria demostrar-te
que un tros de carn,
no ho és pas tot.
Absolutament jo
serà el que serà.
Mai t'he enganyat.
Ara, ja seria massa tard.
Estic embolcallada en plàstic transparent
per que puguis veure,
sempre,
el que hi ha.
A foc roent
et marco la pell.
Ho sento.
Ja t'he avisat.
M'encantaria ser,
la teva debilitat.
Vidres trencats.
Verins.
Fulles esmolades.
A mitja nit.
A totes hores.
L'olor de la sang,
m'incita a matar-te.
La por busca sortida
per cada porus de la teva pell
i en dolça esgarrifada contemples,
que no hi ha sortida possible
a aquesta agonia,
tatuada en el teu cervell.
La perversió ha arribat al meu cor
com una aventura
i m'encanta aquesta sensació
de posició prematura.
Ningú et podrà salvar.
No cal que cridis,
ningú et sent.
Doncs la meva boca ja procura
menjar-se tot el teu al·lè.
Perdona, no era la meva intenció,
però ara que ja et tinc,
m'encanta la meva posició.
No et queda altre remei.
De l'amor més dolç
també es pot morir.
Assassina seré sense contemplacions.
M'encantaria matar-te de plaer,
o sigui,
que deixat fer...
Intentaré,
per tots els mitjans,
que moris lentament.
Simplement no cal res més.
Dos cossos.
Una mateixa pell.
Tot recorda al mateix moment
i no ens importa repetir.
El que mai ens cansa
ni ens avorreix.
El que fa les hores curtes
i els desitjos llargs.
El que ens fa oblidar del temps
i ens recorda el per que ho fem.
El joc que ens agrada jugar
on perdedor i guanyador
s'intercanvien els papers
segons condició
de les regles del joc.
Vols continuar?
On realment no ens coneix ningú
i en podem mostrar a la realitat.
No cal amagar res
si el que volem és ensenyar.
Quan el que es pensa es diu
i el que es vol es fa,
no hi ha condició humana
que es pugui resistir
als plaers de la carn.
Per allò que ens treu la son
sempre estem preparats.
Intel·ligència natural.
