Quan tot comença a ser fàcil,
quan sembla que tot ha passat,
arribes com un remolí,
arrasant la meva vida
sense deixar-me decidir,
si et vull tenir al meu costat.
El teu poder és tan gran,
que no em fa por equivocar-me.
Potser serà la confiança,
o aquest sentiment ocult.
Potser serà l'enyorança
o el necessitar saber
què era jo per a tu.
El record dels teus llavis,
em desperta la passió,
que dormida,
respira,
amagada en un racó.
Buscant la sinceritat del meu cor,
em trobo amb la paret de la ment.
El misteri provoca desig,
dels teus llavis de caramel.
Si tota seducció és innata,
no cal que et digui el que jo he aprés.
L'amor és una aventura,
on segur no hi caven tres.
El que veig amb els meus ulls,
és d'un color blau llampant,
sense rostre definit.
Veig una ànima neta,
que li falta el desig
i l'intenta trobar en un altre camí,
lluny de seva casa.
Buscant olors noves,
que l'incitin a estimar.
I encara que sigui pecat,
s'intentarà redimir,
del que la oportunitat
li dona en aquest instant.
Qui estigui lliure,
que tiri la primera pedra.
Qui no ha buscat pas,
sentir-se de nou valorat?
L'amor és una llavor,
que no s'ha de deixar de regar.
Els meus ulls ja no hi veuen.
Resten tancats.
L'oportunitat és una carta
que s'ha de saber jugar.
Vull ser cega per un instant,
i que em guïs al teu paradís.
El que veig amb els meus ulls,
sempre per mi serà,
el que tu em vulguis mostrar
amb la punta dels teus dits.
De paraules buides el sac n'és ple.
Lligades amb cordill de ràfia.
Dibuixades amb macramé
per les passes del temps.
Complicat no és saber triar.
Complicat és saber el que es tria.
Intermediaris de sentiments,
en el camí de la vida.
El tic-tac del teu cor,
em manté la flama viva.
Respirar és un tresor,
per aquell qui t'estima.
En la teva duana em vas parar,
i em vas demanar passaport.
Amb segell indefinit,
vas voler marcar el meu cor
quan jo en volia sortida.
Desgraciat d'aquell qui dona,
més del que mai rebrà.
Estimar no té balança
on aquest es pugui pesar.
El comprar i el vendre és un joc,
on els sentiments surten cars.
Signa'm un taló en blanc on posi:
Amor sense intermediaris.
I llavors, potser ho veuré clar.
Resseguint el teu cos en la fosca,
llegeixo el braille dels teus sentits.
Quan sense llum,
aquests és mostren,
despullats de secrets per a mi.
La teva boca m'ensenya,
els racons més amagats.
On per la meva sorpresa,
s'amaguen amb tendresa
els desitjos dels amants.
L'ocasió és un pecat,
disfressat de petó.
Despullada la innocència,
sols queda la presència
del cos desdibuixat.
La vergonya s'amaga darrera la passió.
Qui com aquell que té,
per escollir la ocasió,
de sentir-se embriagat,
del perfum del teu amor.
I quan més menjo de tu,
més gana en tinc.
En la fosca he llegit,
que l'amor i el desig,
sempre van acompanyats
del sentiment més bonic.
El teu cos és un pecat
del que no em vull redimir.
Quan de sobte es tanquen les llums,
el pessigolleig t'envaeix,
dolç i traïdor.
L'escenari es fa gran i tu petit.
El cor et batega tan fort,
que sols penses que l'instint t'ha fallat
i que ara ja no pots pas fugir.
Agafes l'instrument
i et deixes endur.
Aquella dolça melodia,
embolcalla l'habitació.
De vellut les notes dansen,
plenes de sentiments de colors.
No hi ha ningú.
Sols l'instrument i tu,
confrontats en situació.
Cada so,
et transporta a un altre món
on t'agradaria quedar-te més temps.
El vellut és la dolçor
que tots voldríem tenir al cor,
en els moments de dolor.
La melodia calla.
El silenci és un segon.
L'aplaudiment és el tresor
que respira immensitat,
encara que aquest duri poc.
Et puc seguir fins a l'infern,
buscant un lloc calent,
per protegir-me d'aquest fred
que vesteix el meu hivern.
El desert serà un sospir,
comparat amb el martiris de la carn.
Set segons sols em caldran,
per deixar-te gust de mel,
en els teus llavis de sal.
Suposo que saps nadar.
Si no, saps que em tens a mi.
Per deixar-te ofegar
i poder-te reanimar,
respirant del meu alè
en el moment més important.
Mai un temps,
ha estat tan llarg.
Sempre hi ha un moment curt,
per cada instant.
Els segons no corren igual,
si ets el que estima,
o el que es deixa estimar.
Set segons.
Set passos a seguir.
La mirada serà suficient
per mostrar-te el camí,
que et portarà
cap al meu cel,
si amb mi,
tu hi vols venir.
Són petits miratges del dia,
que ens donen la oportunitat,
de reflexionar,
si aquesta vida,
és per als que lluiten
o ens ensenyen a lluitar.
La temprança és un estat,
difícil d'aconseguir.
Les bombolles de sabó
sempre acaben per petar.
El silenci és un bon aliat,
o el pitjor dels enemics.
Serenitat és un petó,
el color d'una cançó,
la visita d'un amic.
Serenitat és un adéu,
en un moment tranquil.
El saber com actuar,
el somriure del teu fill,
la mirada del qui estima
sense cap condició.
Serenitat és l'acció,
que jo voldria aconseguir.
