Temps de miracles

I arribarà el dia 
que per respirar s'haurà de pagar...
Ara per molt que cridis
ja ningú és capaç d'escoltar:
els somriures no es donen
i les llàgrimes es prenen.
Saber sempre cansa
si és un mateix el que es parla 
i no sap com actuar.
Reinventar-se és complicat
en un temps on les idees falten.
Més si la lluita és compartida
tot torna a tenir sentit,
formant part d'aquesta pinya
que demana un miracle
encara que aquest sigui petit.

Jocs perillosos

A que juguem aquesta nit?
Al que està bé o ens seguim mentint?
Tu que és el que vols?
El meu sexe o el que viu dins el meu cor?
Que busques en aquest joc prohibit?
La lleialtat o el teu desig?
Quan és juga no és pensa
quan és pensa no s'imagina
quan no s'imagina no és crea.
Més quan es crea s'estima.

Sincerament sinceritat

Quan em miro en el mirall

potser el que veig

no és un reflex gaire clar.

Distorsionada per l'ocasió

es prefereix disfressar

abans d'afrontar la realitat

amb fermesa i decisió.

Sinceritat:

falta d'acció.

Per que em costa tant dir

el que és fàcil de fer

i ningú vol sentir?

Potser serà 

pel meu sentit humà,

que em fa perdre el poc instint

en moments de necessitat.

La mentida sols enganya al que la diu.

La veritat sols ensenya al que la sap.

Per al meu pare

De petits tenim un pensament:
fer-nos grans.
De grans tenim molts pensaments,
de quan érem petits.
Poc a poc
el temps construeix el que som
i oblida el que hauríem pogut ser.
No vaga la pena pensar 
si vam perdre una oportunitat,
doncs el caminar
ensenya a córrer
igual que viure ensenya a lluitar.
Tu no ho has pogut fer millor.
Amb el teu saber fer ens has ensenyat
que el dia a dia es fa pam a pam,
i el millor de tot 
és que nosaltres l'hem pogut fet plegats.
Voldria que el temps s'aturés
i m'ensenyessis cada instant,
no vull perdre cap moment...
guardar-lo en el record 
serà el nostre tresor més gran.

Pressa

I tinc tan poc temps
per a dir-te el que sento...
el ja és massa curt
el demà és massa llarg;
sentir-te és un instant,
el dir-te un segon
el besar-te eternitat.
Si el cor és savi
per que em menteix
i em deixa seguir
pel camí equivocat?
Potser no és ell el que menteix...
soc jo qui no li vol fer cas
i s'entossudeix en no escoltar.
Serà això,
que un bon destí no repeteix
i jo no el vull perdre cap oportunitat.
La vida és un carret de fil
que comença amb molta corda
i s'acaba en un trosset petit.
Llavors no en tallem cap bocí,
tots son necessaris 
per que el puzle de la vida
tingui tot el sentit.

En essència

Roman quiet.
No respiris.
Ni escoltis.
Ni somriguis.
Ni pensis.
Ni escriguis.
A ulls clucs sabràs distingir el meu flaire.
Aquell que alimenta l'esperit
i que per sempre viu en l'aire.
Aquell que per molt temps que passi no caduca
i sempre té el gust dolç de la fruita que madura.
No esperis res a canvi...
i ofereix-te tal com ets.
Potser demà serà tard
i avui massa aviat,
per saber si respirar
és un encert o el teu parany.
Recorda que somriure és de franc.
Viure potser et costa una mica més car.
Però val la pena sempre lluitar
si amb això vivim ideals.
Roman quiet,
no respiris.
A ulls clucs sabràs distingir el meu flaire.
Aquell que alimenta l'esperit
i que per sempre viu en l'aire.

1,2,3...el meu decàleg

1. El començament mai és fàcil.
2. El sentiment no acompanya.
3. L'instint t'abandona.
4. Multiplica per dos...el que et trenca l'ànima.
5. Sempre serà l'equador.
6. Quasi el notable.
7. Un número de màgia.
8. Les ulleres del diable.
9. La perfecció sostenible.
10. L'excel·lència permissiva 
del que acostuma a no tenir mai cap defecte.