Darrere de cada pas
hi ha una petjada,
petits instants
plens d'instint,
colors que amb grisos
es barregen
perquè de tot hi ha d'haver
si quelcom volem tenir
per fer-ho gran
o deixar-ho petit,
la magnitud poc importa
perquè sigui com sigui,
sempre serà nostre,
si amb nosaltres ho tenim.
M'assec a la vorada del meu desig
i separo les cames molt lentament,
no cal córrer, em dic
per arribar igualment,
on la fi és el plaer.
Et miro als ulls
i més avall,
a la boca, és clar,
i penso quin gust tindrà,
amb la gana que avui tinc.
Bo, segurament
com la resta de tu
i m'assec a la vorada del meu desig
ara una mica més impacient
i separo les cames
molt lentament,
perquè la pressa no és bona
i menys en un llit,
però avui tinc gana,
no sé si t'ho he dit
i encara que no cal córrer
si et miro als ulls
i més avall,
no a la boca precisament,
separo les cames
i deixo que arribis,
on la fi és el plaer.
Un de tants
que no un de molts
vaig pensar que series,
per oblidar qui sap quan
i deixar qui sap on
fàcilment i sense problemes,
perquè si no hi posàvem el cor,
si a la passió distrèiem,
potser ens salvaríem.
De què?
De tot i de res,
dels que miren i no callen,
dels perfectes,
de nosaltres mateixos
que sense voler
o amb ganes,
vam suscitar que els desordres,
tinguessin causa i efecte.
Us podria explicar
com me l'estimo,
que els dies sense ell
ja no són el mateix
i que per sobreviure
he hagut de fer coses
com baixar del cel,
i pujar dels inferns.
He après
que el demà mai arriba
i si ho fa,
sols es queda un instant
i rodola com llàgrima furtiva
esperant ser redimida,
per la carícia de la seva mà.
Us podria explicar
com fa l'amor
i el desfà,
que llueix sense estels
i vola pel cel
encara que ell diu
que ell no és ningú,
mes què sabrà
si és o no és,
perquè per mi
el ser o no ser
no consisteix a dir,
si no en fer.
Us podria explicar
però sabeu,
millor callaré.
A vegades l'hivern s'arrapa a nosaltres,
i ens agafa desprevinguts.
El fred ens colpeja les entranyes
i no sap què dir.
Mut espera la primavera,
els colors,
la suau remor de la calor que desperta.
Temps quedarà per somniar, si encara hi som.
La resta, un dia a dia potser feixuc,
tristesa o alegria,
o qui sap si una mica de tot,
que ens fa prometre que demà,
sempre serà millor que avui.
Us desitjo un bon Nadal i millor Any Nou.
Moltes gràcies per les vostres lectures.
Els genials sou vosaltres i jo,
sols intento estar a l'alçada.
Et portaré on vulguis,
allí on tu diguis,
sense dubtar,
sense preguntar,
seré com sóc
i qui sap,
si potser
demà m'estimis
o no,
però si us plau,
avui,
deixa'm somniar els nostres somnis
perquè algun dia han de saber
que el teu nom propi
és el que dic a mitja veu
abans de tancar els ulls
i repetir-me,
que els impossibles com tu,
també respiren.
El temps,
com sabent qui el calcula
quan et tinc en braços,
tendresa s'atura
i m'obliga a rumiar
la forma,
condició
i valentia
d'enfrontar-me
al fet que no ets més que allò,
que hom alguna vegada somia
i moltes vegades desitja.
Mentre,
ballaré sola per la sala
doncs, no em queda altra,
que deturar-me
i esperar que la tendresa
em trobi als teus braços
amb la valentia,
condició i forma
de saber parar el temps
per gaudir-ne.
