Miratges que també existeixen

Retalls trobats
en una llibreta vella
que miren al passat
a través d'una escletxa,
aquella, que van deixar
les ganes de tornar i dir-te,
que es passa gana 
quan enganxats a un trosset de llàgrima
et rodolen per la galta
els records que pesen en l'ànima
i en algun lloc més
que no es pot dir,
per temor a què tothom ho sàpiga
i et facin adonar,
que els miratges també existeixen
i no són contes d'infants
sinó realitats d'adults
que un dia són foc
i d'altres,
sospirs menuts
que amb l'aire, desapareixen.

Avui, la nit és nostra

No tinguis pressa.
Avui, la nit és nostra.
M'ho diuen els teus ulls
quan em miren la boca
amb ganes de descobrir
com fa l'amor aquella,
que de nit t'escriu que és teva.
Descorda'm els botons
passejant la carícia
per la meva esquena
i deixa'm tancar els ulls
per retenir-ne l'ocasió,
no sigui que el demà no torni
i la meva pell es quedi sense aquell,
que avui,
em mira la boca
amb ganes de menjar-me tota
per si el demà no torna
i la carícia s'oblida
on els ulls es tanquen
i la complicitat comença.
On la paraula calla,
perquè aquesta sobra
quan els botons es descorden
i li ensenyen al desig
que cec un és torna,
quan no es necessita res més
que descobrir com fa l'amor,
el silenci d'una boca
que diu que avui
no tinguis pressa,
perquè la nit és nostra.

Ara, no tinc cor.

Un dia,
d'aquells on el fred s'escola per arreu
el vaig perdre.
En un principi,
no em va fer falta,
doncs, el gel que em cobria l'ànima
em va fer oblidar, 
com es viu amb el caliu
dels seus batecs
i així em vaig quedar,
arraulida, 
comptant els dies que faltaven
per poder tornar a respirar.
Esperant el motiu per actuar,
em reservo les ganes.
Ara, no tinc cor
però la inèrcia ja em mou
del sud al nord
buscant dreceres
que em portin a trobar,
qui sap, 
si el què el demà serà
el que em tornarà a la vida
per ensenyar-me com s'estima,
amb els ulls tancats.

Dins d'un cor que batega

Un petit esquitx tret del no res 
em recorda,
que la vida es mou per instint
amb la necessitat de sentir
que tots els motius són bons,
si aquests, es treuen del cor.
Perquè allí no tenen 
d'una moneda el valor,
sinó el conjunt d'un batec
que ens acompanya 
a qualsevol lloc
on els sentiments,
sempre tenen el record
d'aquella veu que ens deia
i els llavis que ens feien callar.
No tots serveixen.
La mida sempre és important,
doncs, les sensacions
porten màgia o no.
Desig i fal·lera,
ganes de dormir arraulits
i sentir-nos per uns moments,
que la vida val la pena.
Perquè un petit esquitx
tret del no res em recorda,
que la vida és allò que és viu
mentre la resta passa,
per algun motiu atrapat,
dins d'un cor que batega.

Et taparé els ulls amb les mans

Et taparé els ulls amb les mans
i la meva boca callarà la teva,
allí on la primera queixa
es fa sospir.
Les meves orelles,
seguiran el compàs dels teus batecs
mentre els petons 
no deixen marge d'error
si aquests, es fan amb desig.
Tindré els sentiments a punt
perquè et facin de coixí aquesta nit
dormint en dolça son,
allò que no es pot mentir.
I si això no és suficient,
buscaré el millor que tinc dins meu
per donar-te tot el plaer,
no sigui cas que demà
tan sols tingui la teva ombra,
dormint en el meu llit.
Et taparé els ulls amb les mans.
No pateixis,
jo, ja sé on vaig.

T'enyoro

T'enyoro, 
allí on el record
es fa moviment
i li dóna als teus llavis paraules,
on les ganes s'omplen de carícies
mentre romancegen en la meva pell
esperant perdre-si,
per no tornar mai més, 
a despertar de bells somnis.
T'enyoro,
on el blau dels teus ulls
dibuixen un mar profund
de passions desfermades,
acompanyades de serenor
perquè ningú descobreixi,
on dorm el teu desig 
quan lluny ens tenim.
I sospiro de nou
fins a poder tornar a veure't
i agafar-te de la mà,
per sentir-ne la tendresa,
que en surt dels teus dits.
T'enyoro,
perquè ets quelcom més 
que persona,
ets aquella ànima 
que amb una sola paraula
té el poder de deixar-me muda
i em pren l'esperit
allí on el record es fa moviment
i li dóna als teus llavis, 
aquelles passions desfermades
que es reflecteixen
quan em mires,
en el blau dels teus ulls.

Tant com tu

Ningú en sap tant com tu,
de deixar que les paraules
em vesteixin 
i els silencis em despullin,
per dir-li al temps que s'aturi
morint en els teus llavis
mentre les distàncies es fan curtes
quan es tracta d'estimar-te
i els motius no existeixen,
si el que volem és viure
recordant que les intencions,
són quelcom més que algú
disfressat de somriure
i amable et diu,
que passaria tota la seva vida
entre el teu cor i els teus ulls
per imaginar com seria,
el desig en un cos nu.
Ningú en sap tant com tu,
per això,
no em vull moure
del costat d'aquell, 
que diu sense paraules
silencis que emmudeixen,
amb gemecs plens de gust.