Les temptacions no tenen gust de sal

Diuen que es vesteix de seda
quan arriba la nit.
I es mou dolça per aquella casa
ensenyant-te que la rutina
es pot convertir en màgia,
quan et toca amb els seus dits.
El tirant li cau,
mostrant,
el que la llibertat ha decidit.
Sense por i tendresa veuràs com es ella,
doncs en el seu territori
et convida,
a provar el que en somnis,
va dibuixar el teu desig.
I quan pensis que l'has guanyat 
amb els ulls et guiarà
a plaers,
que mai hagueres imaginat.
Les temptacions no tenen gust de sal
i ella,
molt bé ho sap.
Diuen que es vesteix de seda
i quan arriba la nit t'espera
per donar-te tota la mel
que tu en vulguis tastar.

Encantada d'haver-te conegut

Conèixer
no implica saber.
Sols investigar 
el que ens agrada descobrir
del que sempre hem tingut al davant
i mai hem sabut veure.
El que ens permet seguir somiant
sobre el qui ens dona la il·lusió
de mostrar-nos un nou camí.
Que el sempre no té un sol color
i el mai no es pinta amb decepció.
Cada oportunitat té un lloc.
Cada lloc un moment.
Cada moment un nom.
Cada nom un destí
que ja fa temps es va sargir.
La vida que ens vesteix
algun dia es va cosir.
La il·lusió no es coneix
fins que potser, te la porta el destí.
Gaudir-la és decisió de qui la viu.
Sentir-la de qui sap,
que hi ha oportunitats 
que no es solen repetir.

Passió, la capseta que vas obrir

No calen paraules 
per la nostra coreografia,
doncs dibuixem sentiments 
en cada melodia.
Quan tocar-te la pell 
m'estarrufa l'ànima,
penso que vaga la pena
que es faci eterna aquesta espera.
Més hi ha un moment
en el que el meu desig diu prou
i surt la dolenta
que perd el control.
Ara ja no pots tornar-te enrere...
Ara és el moment.
D'aquells petons que tallen l'aire,
d'aquell somriure maliciós,
d'aquell cos que t'espera
sense posar condicions.
No hi ha pressa.
Ni hores ni segons,
sols dos cossos en la fosca
que es desfan en mil colors.
Passió,
la capseta que vas obrir
al robar-me el primer petó.

Llençat

No tinguis por del que t'espera

lluitar és la millor manera

aprendre dels errors

que la vida ens va enviant.

Ja sé que ella, 

no es cap meravella

però m'agrada més, 

des de que ets al meu voltant.

Llençat...

Vull ser la mà que t'espera

quan decideixis aterrar.

La que et dona la confiança

que et permeti respirar.

El desig i intensitat

que fa temps que vas buscant.

Vull ser tot allò,

que sempre has somiat.

Si-us-plau sols una cosa,

no tinguis por.

Aquí tens un cor

amb ganes de fer l'amor,

si tu ho vols.

Llençat,

estimar no ens fa covards.

Estimar, ens fa gegants.

Segones oportunitats

Segones oportunitats són
un petó quan es fa fosc,
el desig de tenir-te a prop,
el somriure del silenci
que mai demana explicacions.
La visita d'aquell àngel
sense haver resat al cel.
Caminar sense destí
sense importar-nos el camí
que junts, ara,
en volem compartir.
Pols d'estrelles al matí
dibuixades en el llit.
I quan potser un pensa
que tot ja ha perdut interès,
apareix del no res
una màgia incandescent.
Segones oportunitats són
el que tots, ens mereixem.

Mai en tinc prou

Vine i t'ensenyaré a escriure
el meu nom en un paper.
Amb lletra fina i petita,
per no espantar a ningú.
No pensis que vull entrar 
en la teva vida...
No.
El que vull, és no sortir-ne.
Mai en tinc prou
del somni que amb tu,
m'agradaria viure.
El teu gust
el vull com a rutina.
No puc deixar de pensar
en engreixar la meva satisfacció.
De postres,
si-us-plau,
doble ració.
Mai en tinc prou
i ho sé.
Sóc una nena consentida
que pidola atencions
quan el mussol vola en la fosca.
L'amor, pot ser tot allò que ens mou
o que ens immobilitza.

PersonalMent

Res es pot amagar eternament.
Ni les alegries.
Ni les penes.
El que hagi de ser, serà.
La vida és el resultat 
de totes les vivències.
PersonalMent
ella, no sempre és bella.
No ens cal dissimular.
El substitutiu
pot ser un incentiu,
quan és visualitza una pèrdua.
Caminar no és tan important,
com pel motiu que un ho fa.
Mai s'ha de perdre l'orgull
de créixer com a persona.
És el nostre distintiu.
La nostra petjada.
La lluita diària
sempre és un bon motiu.
No sempre és el millor
el que guanya la batalla.
La ment és personal
com ho serà, segur,
la meva ànima.