Roman quiet.
No respiris.
Ni escoltis.
Ni somriguis.
Ni pensis.
Ni escriguis.
A ulls clucs sabràs distingir el meu flaire.
Aquell que alimenta l'esperit
i que per sempre viu en l'aire.
Aquell que per molt temps que passi no caduca
i sempre té el gust dolç de la fruita que madura.
No esperis res a canvi...
i ofereix-te tal com ets.
Potser demà serà tard
i avui massa aviat,
per saber si respirar
és un encert o el teu parany.
Recorda que somriure és de franc.
Viure potser et costa una mica més car.
Però val la pena sempre lluitar
si amb això vivim ideals.
Roman quiet,
no respiris.
A ulls clucs sabràs distingir el meu flaire.
Aquell que alimenta l'esperit
i que per sempre viu en l'aire.
1. El començament mai és fàcil.
2. El sentiment no acompanya.
3. L'instint t'abandona.
4. Multiplica per dos...el que et trenca l'ànima.
5. Sempre serà l'equador.
6. Quasi el notable.
7. Un número de màgia.
8. Les ulleres del diable.
9. La perfecció sostenible.
10. L'excel·lència permissiva
del que acostuma a no tenir mai cap defecte.
Conec l'amo del temps i m'ha dit,
que te'n guarda un bon pessic
si el vols compartir amb mi.
Si tens paciència
i dedicació,
trobaràs en un racó
el somriure del meu cor,
ple d'estranyes sensacions
com les de quan eres petit.
Ningú a fet un pacte
amb el senyor que porta el sac,
ni amb la rateta presumida
que a la cua porta el llaç.
Els tres porquets són amics del llop
i la ventafocs no te príncep,
si no amant.
Conec l'amo del temps i m'ha dit,
que et creix el cos
i no l'esperit,
cada cop que et vas fent gran.
Potser li hauríem de fer cas
tancar els ulls i decidir,
que el temps s'ha d'aprofitar
abans de que arribi la fi
i deixem de respirar.
La lluna i el sol
avui fan l'amor
i l'eclipsi del seu cor
en el cel es reflecteix.
Per uns moments
el sol l'estima
i tot es queda fosc:
la lluna es difumina
i amb oportunitat divina
el posseïx fins que li arriba la mort.
El seu petó sols dura un instant,
el temps es para
i els deixa estimar...
És la màgia de la nit
en el dia transportat.
L'eclipsi és el fruit
d'amor inoportú,
de dos antagonistes
que viuen el minut
que la vida els ha donat.
De totes totes
amb el cabell engominat,
els malucs en moviment
i el cervell empanat...
però que més dona
si jo avui vull resultats....
Sex bomb
marca el ritme del teu cos,
vestit de dolç pecat
que fa dies que no he provat,
els teus llavis de deliri
em converteixen en monstre afamat,
que devora sense pietat
el que li deixen mossegar.
I com no....
quan arribes dins del bar...
amb una sola mirada
et creix la corona al cap.
Visualitzes la situació
i contemples amb èxtasi recurrent
que potser el que pensaves
ja tots ho sabem...
Que el sex bomb s'ha quedat petit
en un racó de la meva ment
pensant en el temps perdut
amb cabells engominats
i malucs en moviment.
No et vull tornar a sentir la veu,
ni l'olor de la teva pell,
ni saber que penses en mi
quan ja ningú es fixa en tu
i la història ja escriu el fi.
Odio recordar
el que vull oblidar.
No et vull tornar a tenir
si he de tornar a patir
el no tenir-te al meu costat.
No vull semblar ridícula
d'amor no és mor ningú,
més la vida ens ensenya
que sovint estimar,
ens despista el batec de cor
per la neurona del pensar
que es dins del nostre cap.
Sí, deixem-ho així.
Jo et deixo a tu
i tu em perds a mi.
Quina realitat més cruel
el saber qui deixa a qui.
En l'art d'estimar
la ira és el sentit
que convida a l'esperit
sempre a entrar en acció,
quan no ens queda altra opció.
Odio recordar
el que vull oblidar
si ets el tu,
amb qui no vull tornar a pensar.
Oblidar és paraula fàcil
el sentiment és complicat;
és la cara d'una moneda
que de la creu no es pot separar.
L'instint de l'espècie humana
el guió que mai s'hauria d'haver escrit,
el títol de la pel·lícula
que et recorda el que has patit.
El que vol i dol
el que mira i tanca els ulls;
el que pensa i recorda
que oblidar és la ganyota
que li podem fer al destí.
Els nens tenen la saviesa
de saber jugar a l'oblit;
els gran amb idiotesa
no ho hem sabut dirigir.
Si oblidar és esborrar
prefereixo recordar
que els trossets de la meva vida
sempre seran per a mi.
.jpg)
