Ja sé el que busques en mi
el misteri del que no és escrit;
la subtilesa d'una mirada
que et deixarà imaginar
el que t'agradaria trobar
en la realitat del teu instint.
Com bombolla de sabó
creix la teva il·lusió
mentre dura el misteri
i el desig d'aquell petó.
Per acariciar els meus llavis
i provar-ne el seu gust...
i una vegada tastats
desitjar-los altre cop
fins quedar-ne extasiat.
Misteri no és el que es diu.
Misteri vol ser el que es viu.
Si per tu sóc un misteri
amb sinceritat et diré
que el que veus no té secrets
a part dels que jo no sé.
I tinc enveja d'aquella estrella
que cada nit et vigila el son
i et canta a cau d'orella
la cançó més dolça del món.
Del sol que et toca la pell
i l'aire que t'acaricia;
tinc enveja.
De la que reps tots els petons
i et parla a cau d'orella
mentre fas l'amor amb ella
i no penses amb el meu cor.
És una cosa irrefrenable
que em mata de poc en poc.
Sí, és diu enveja
i d'aquesta en gasta tothom.
La vida ens la regala
quan de just no és l'amor.
Enveja.
Si per mi no ets....
sigues per a ella
encara que això
em provoqui la mort.
Si després de tot el que he patit
el destí compleix seva la promesa
i decideix oblidar,
jo no puc.
I la ira em vindrà
com sempre a recordar
que el sentit i sensibilitat
no sempre van lligats de la mà.
Així em vas fer sentir
com un trist drap brut,
en haver netejat
el que ens quedava de l'amor
després d'haver-lo fet servir.
I disfressada d'impotència
l'ira clama clemència
en el moment menys oportú.
A ningú li resulta estrany
que el record d'un engany
li provoqui aquest enuig.
Mes entre llamps i trons
i alguna llàgrima mal contada
aquesta ira controlada
trobarà el seu destí.
Mai oblidar
i sempre pensar
que el millor serà per mi.
Digues-me per on et puc començar a menjar.
A cada mossegada,
el desig és farà més gran.
No en deixaré cap racó.
Gola serà el nostre pecat
o la nostra salvació.
Potser n'hauria de deixar
un trosset per l'endemà....
No!
Prefereixo repetir.
Morir-me en el pecat
i caure en la temptació,
que tu provoques en mi
i en el meu desig de carn.
Simplement seguim el joc.
Simplement serà pecat.
Simplement el meu instint
de gola disfressat.
I si penses que em vull redimir,
el que siguis per a mi
no m'ajudarà pas.
Pecaré a cada instant,
si et quedes al meu costat
i amb el meu desig de carn.
No et vull pas compartir
ni amb l'aire que respires,
avarícia és el sentit
que tu m'has despertat.
L'egoisme em fa pensar
en el meu propi benestar
i si perdre't pot ser un motiu,
avarícia és el sentit,
que ho pot fer tot trontollar.
Conquistar aquesta lluita
potser em costarà la mort,
si més no,
no en tinc cap pressa,
l'avarícia també dona dolcesa
i m'enganya una mica al cor.
Tocar-te serà un gran repte.
Tenir-te tot un desig.
Ni amb l'aire que respires
et vull pas compartir.
Avarícia és el sentit,
que tu a mi m'inspires,
quan et tinc entre els meus dits.
No et moguis.
El millor pam ens pertany.
Recorrent la pell de seda,
luxúria s'anomena
el vermell de la teva sang.
Poc a poc et despulles
de mentides i d'enganys.
Dolça i perpètua,
teva boca menja distreta,
de la vida dels amants.
De la copa del desig
en neix nostre sentit.
L'olor de la teva pell
em resulta definit
encara que passin els anys.
I si tanco els ulls recordo
ni que vulgui oblidar,
que dels teus llavis vaig provar,
el que en diuen ara luxúria
i de sempre, fou estimar.
En encanteri
o quan l'amor trenca el misteri
que aleteja les ales de purpurina
al igual que màgica nina.
Que vestida en tul de seda rosa
balla com ballarina
tocada per la vareta
de la teva fada padrina.
Si la llengua s'equivoca
i es disfressa de passió,
podrem anar d'excursió
en busca de la nostra ànima
mutilada d'emoció.
I és que en línies generals
ja està tot acabat,
i sense més remordiments
la vida ens ajudarà
per intentar camuflar
si encara queden sentiments.
Com diuen
que el temps tot ho cura,
no ens queda més remeï
que posar-nos en les seves mans,
i intentar dissimular
si mai ens tornem a trobar
enmig de l'amistat.
El passat ja s'haurà perdut,
el jo no tornarà a ser tu,
més potser per un instant
igual que la innocència d'infant,
tornarem a recordar
que no ens necessitem disfressar
les nostres ganes d'estimar.
